LES FONTANELLES

Excursió a Montalegre. A la baixada ens varem quedar a dinar a les Fontanelles. Tots Balaguerins. Sento nostàlgia al veure aquesta antiga fotografia. Molts ja ens han deixat. Però de la nostra memòria no en sortireu.

LOLITA

LOLA VAZQUEZ, de Mora Socarrel, mira, amb molta atenció, com s'escola la vida entre els dits polze i índex de la mà, un dilluns rúfol de setmana santa.

CIRC A LA VORA DEL RIU

 Estic segur que avui no permetrien instal.lar un circ al parc del Transsegre. No recordo l'any que vaig fer aquesta foto. Segur que en fa un grapat. N'ha quedat un testimoni. 

REFLEXOS ?

Reflexos ? Reflexos a l'aigua. A la bassa d'en Silano, a prop de la Torre de l'Anton Maco, passen, de tan en tan, fenomens d'avistaments de persones que alguna vegada varen anar a l'esmentada bassa, be sigui a banyar-se o simplement visitar-la.

ANECS PALETERS

Passen alts i van de trànsit amb direcció Fontdalvada de Baix, passant per Torres de Segre. En aquella vila hi ha la masia Iniesta, coneguda com a Torre Botiguera. En breu se celebrarà una festa sonada. Un vidu, separat o divorciat, es mullera amb una noia jove i bonica de les terres de ponent. Està prevista una esquetllada 2.0 amb gegants i capgrossos. Res més puc dir. La informació és escassa. Mutis. Ah, que vagi tot bé i bon profit com diria el maitre de Can Xirricló.

DUES AGULLES

A Torrefina del Bisbe, a prop del Mas de l'Endal, i al bell mig de la pètria serra del Montsec de Rubies, hi ha les restes d'un edifici, segurament un Mas, que denota que en temps passat tingué vida. Allí precisament hi ha dos pals malmesos pel temps, amb una corda que els uneix. Dit d'una altra manera,  un estenedor. I a la corda que s'allarga d'un pal a l'altre resisteixen el pas del temps dues agulles descolorides pel sol, el vent i la pluja. I també, potser, per la solitud. Qui ho sap.

CAL PAU

Cal Pau. Bar. Cafè España. Al seu costat la "Fonda España". La propietària era la senyora Teresa Badia. Era, potser, el bar més gran de la ciutat. Anava des de la Plaça Mercadal fins al Carrer de Santa Ana. Recordo que a l'estiu, després de sopar, a la vorera del bar que era molt ampla i tranquila, s'hi reunien la mestressa del bar i un quants matrimonis benestants. Parlaven dels fets del dia fosin trascendents o no, ver a saber. La qüestió és que s'ho passaven la mar de bé.Les rialles, més o menys sonores, ho deixaven entreveure. Avui és història. Tot ha canviat.

AVUI AVIS

La foto, retocada, té un grapat d'anys. S'hi veu un grup de "boy Scouts" de Balaguer acampats en una bonica contrada de la comarca del Ripollés. Campelles, concretament. D'aquets nois, avui avis (alguns) encara romanen a Balaguer i d'altres varen anar a la capital per cuestió d'estudis. Espero que si algun mira la foto i es reconeix rememori aquells anys entranyables que mai més no tornaran.

NENES

Primer nenes, després adolescents i avui mares. Així es va tancant el cicle de la vida.
Amb afecte, encara que, potser, no veureu mai aquesta composició.

LO SILO

Lo SILO fou tot un personatge Balaguerí. Ja era gran quan el vaig conèixer. No tenia un ral. Era pobre, pobre. Varem xerrar moltes estones a la costa del St. Crist. Ell en tenia cura d'aquell indret. La seva dèria era l'espai i d'una manera especial el planeta Mart i, naturalment, els "marcians". Ignoro si les seves teories les havia tret d'algun llibre o si algú les hi havia entaforat. Conclusió: Lo SILO fou un personange bonàs molt especial, únic i estimat per tothom.

PARADA I FONDA

La Panadella. Parada i fonda per a les cigonyes que van a la Ruta d'en Campmany. El pelegrinatge arranca a LLofriu, Mas d'en Pla, i segueix cap a la Torre Florejachs, avui Torre d'en Tret, al terme de Castelló de Farfanya. Des d'aquest punt passen a l'Almunia de Doña Godina (Aragó). Un cop allí rebran instruccions de la cap de les cigonyes, aposentada al punt més alt de la Torre Camats. Sento molt dir que no se m'ha facilitat més informació, per la qual cosa he de tancar la paradeta. Si el dolent (personatge intrigant) comenta aquest escrit potser ens facilitarà més informació. I xuts, prou.

BARRET I FINESTRA

A la presó del castell de Torrecabrit, situat al moll de l'os de la comarca de La Guingueta Baixa, es pot veure encara avui, la cel.la de l'homenatge, o principal, en la que patí condemna fins a la mort, el princep dolent de Campcentelles, que es va aixecar contra el seu cunyat Alfred de Maremar, hereu absolut de la corona dels Usilles, regne de Usitia, avui comarca de Santacolunga. L'esmentat castell de Torrecabrit és a la vora del congost dels Tres Pontets. La cel.la la varen enrajolar de marbre blau cru. A la cambra hi varen posar dues cadires de casa Busquets. Hi ha una única finestra no massa gran des de la què es podia veure, si la boira ho permitia, la creu de ferro del campanar de l'església de Santacolunga. Els barrets de copa alta ja és una altra història de la que, de moment, val més no parlar-ne. El señor Culla ho farà li vingui de gust. Avui no toca. I prou.

LA MIRADA

Intrigat. Estic intrigat. Voldria saber que mira amb tanta atenció el senyor alcalde. No crec que sigui al fotògraf. L'original es una diapositiva passada a paper. L'autor de la foto, avui difunt, i el senyor alcalde no es coneixien entre sí. Me n'aniré a l'altra banda sense saber la resposta. Que hi farem.

ULLADA

Noia exòtica i sensual nascuda a Milawi (Illes Madrilla) atrapada entre dos rònecs barrets de copa alta.
Apa dolent a veure que hi tens a dir.

GUAITA

Un membre destacat del govern de Torrenogués, petit país situat al sud-est de Suïssa, és vigilat des d'una torre de guaita del campanar de St. Honorat, el més alt de la ciutat de Rocaflonja, capital de Torrenogués.

SANT ANTONI ABAD

El dia de la festa de Sant Antoni Abad l'església surt al carrer i beneix les carrosses i tota mena d'animals de càrrega i de companyia. Abans, parlo d'un grapat d'anys enrera, sortia "el borbonet" (de cognom Figuerola, si no recordo malament) que traginava sacs de farina. Per la diada de Sant Antoni guarnia el carro ben carregat de sacs i donava el tres tombs preceptius a la Plaça Mercadal. El capellà i l'escolanet es situaven a l'altura de l'edifici de La Caixa. Així ho recordo jo. Si estic equivocat demano disculpes. La memòria es trapella i a vegades em fa alguna mala jugada. Ho sento.

ROTLLANA

Els estudiants del seminari de Sta. Maria de Bellpuig de les Avellanes, en un moment d'esbarjo juguen a la gallineta cega.
Autor foto desconegut.Retocada fotoshop.

MOMENT D´ORACIO

Hibrahim Vhes-Ten Al-Gerri, paleta de professió, practica l'oració de la tarda, mentre una papallona monarca voloteja per aquell entorn.

POSTA DE SOL

Entre la cara fosca dels dos arbres eixuts es poden veure dos dels pares de la constitució, mentre el sol se'n va a la "joca" darrere el llom pigat d'una serra llarga sense nom propera a la capital de la Noguera.

TESINA A LA FRESCA

AKLAVIK. Canadà. La filla petita d'en Sebastianet Sesrialles (Torre Marigó), ha viatjat a Canadà per a fer una tesina sobre el comportament dels nens i nenes que viuen aïllats degut a les baixes temperatures del país on han nascut. Per megafonia s'anuncia l'arribada del correu i la filla petita d'en Sebastianet deixa el grupet de nois i noies per anar a recollir la carta del seu xicot. Amor de nena, aigua en cistella.