 Ho digué el cantautor. Ho digué de cor. Ho desditjava però s´equivocà. No neixen flors a cada instant. Tot al contrari. Brollen insults, desqualificacions, mentides i més mentides. La ràbia i la crispació s´acumula a pobles, viles i ciutats. Sembla que de moment no té aturador. Cal que no perdem l´esperança i la gent de bona voluntat fem nostre el desig del poeta i diguem, també, que cal que neixin flors a cada instant. |
27/3/07
CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT.
8/3/07
S´APROPA
Diguem que serà la versió "catalana" de la ruta de la seda.
De Balaguer a Barcelona, passant per Tàrrega, Cervera, etc...
Si el "Vicent de l´aigua" ens la racciona i el "lluent" no té pietat de nosaltres, el panorama no és per a donar salts d´alegria.
Qui no recorda al "Vicent de l´aigua"?. Home menut, tot nervi i treballador. A l´estiu regava la Plaça Mercadal. La canalla l´amoïnàvam tot cridant: "La manguera curta, la manguera curta". El que voliem era que ens ruixés. Al "Vicent" no li sabia greu. Tot el contrari. Prou s´adonàva que era coses de criatures amb ganes de jugar. Alguna vegada varem anar cap a casa xops. No hi havia res a dir.
Pujava i baixava del Castell "Formós", on eren el dipòsits de l´aigua potable, les vegades que fos necessari. Sempre a peu i lleuger. Abans l´Ajuntament no disposava de vehicles de motor.
No recordo els cognoms d´aquest bon home. Era el "Vicent de l´aigua" i prou. Sant "Vicent de l´aigua" fes que plogui perquè ho necessitem. Amén.
27/2/07
L´art abstracte
Ja tenim la fira d´art contemporani ARCO en marxa. I com cada any, em faig una sèrie de reflexions envers l´art que s´hi presenta i el que representa, que en teoria és l´expressió de l´art que es fa avui dia. Un art sotmès a la fèrria dictadura de l´abstracció i l´art virtual, un art que fa més de mig segle que proposa la destrucció de la forma sense aportar res de nou. Un art avalat i recolzat a tots nivells pels estaments oficials i les corporacions. Un art que, sobretot, fa sentir ignorant l´espectador perquè no entén res i que, per tant, se n´allunya. Un art que molta gent creu que és una presa de pèl, i un art que margina el pintor figuratiu, que fa que se senti fora d´òrbita de l´art actual.
La gent del carrer que no estem en aquesta capelleta d´intel.lectualets, com molt bé els anomena Corinne Maier en el seu llibre "Operación cultura", pensem que ja n´hi ha prou d´experiments, de taques i de línies, tot embolcallat per un títol i una explicació inintel.ligible només apta per a l´élite actual de l´art contemporani i que em fa sentir inculte i retrògrad perquè em fascina entrar en un museu com el Prado, de Madrid, o el Loubre, de París.
Jordi Pastor. Sabadell. (El Periòdico) Dissabte dia 24 de Febrer 2.007.
18/2/07
Poma i bolet
Compota: Foto de la figura, claustre de Sant Domènec.
Barret fort o bolet, d´en Steven Dean.
Poma, de l´hort del Manyo.
Vestit, sastreria d´en R. Tribó.
Data: Primavera 1961
Triturador, turmix "Taurus".
12/2/07
Embossats
Amics, recordeu?. La foto és de l´any 1962, concretament del mes de Novembre. La bossa de paper és una fantasia que m´he permès fer. A les cares no hi ha retoc. Erem així. L´altre dia varem parlar per telèfon i va sortir el tema de com passen els dies, com passen les setmanes i com s´esmunyen els anys. Recordarem, amb nostàlgia, les sortides a Benasc els estius i també algun hivern a collir boix grèvol. A l´estiu venien les vostres filles Mª Assumpció, Mª Mercè i la més menuda, fins aleshores, Montserrat.
Es ben cert que el temps se´ns escapa de les mans però tambe ho és que li esgarrapem records. I d´aquests records ens nudrim. Alguna cosa queda. De la pel.lícula "Esplendor en la hierba" recordo un poema molt curt que fa esment d´aquesta circumstància. El poema comença i acaba, més o menys, així:
"I encara que la llum,
abans tan viva,
ja s´allunyi per sempre ... no hem d´entristir
per qué sempre la bellesa i el goig romanen en la memòria.
W.Wordswordth.
17/1/07
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
