L'HOME DELS NASSOS

L´home dels nassos ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. Cada 31 de desembre sortiem al carrer a cercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any. Ens dien que s'hostejava a la fonda d´en Rafols, al carrer de la Botera. I la quitjalla anavem de bòlit a la recerca de l'home que lluia tres cents seixanta-cinc nassos. Mai ens toparem amb ell. Però la ilusió hi era.

MINUET A QUATRE MANS

Els alumnes de l'escola de música de la ciutat s'han llançat damunt el piano delirosos de tocar un minuet a quatre mans. La professora tindrà feina per escollir els alumnes més qualificats. S'en sortirà? Ja li preguntarem. Que tingui sort.

NADAL SENSE L'ESPERIT DE "EL ROCIO"

Any 1966. Encara érem nosaltres. Teníem una sola ànima i els arbres eren arbres. Tot canvía. Unes coses milloren. Altres van a pitjor. I ... vés a saber que ens espera.

MAR DE SORRA

Vam sortir de matinada pel camí de la roca pallissa. Un cop allí el paisatge va començar a canviar. El camí deixà de ser camí i es tornà com un sorral immens, si immens, infinit, no veiem cap turó ni tan sols Mor Mur. Només arena i més arena. Cap arbre. Cap sombra. Posarem el cotxe en marxa i ens llançarem camp a través fins que la sorra ens va engolir. I allí quedarem encallats hores i més hores fins que sonà el despertador. LLavors el neguit s'esvaí i retornà la calma. Nas de barraca Sant Boi, capses de mistos pel noi.

Quatrexquatre

Un senyor clonat amb bolets i bon profit. (Xirricló dixit).

GERANI

Passejant una tarda d'estiu per la vila de Benasc, ens varem fixar en una casa de dues plantes, baixa i pis, una mica deixada de la mà de Dèu, tot sigui dit. Però la casa, malgrat tot, feia goig. Era coquetona. Casa de muntanya. Al primer pis hi vaig veure una finestra amb el fustam obert de bat a bat, i a la finestra un gerani ufanós, de fulles verdes i flor vermella. Feia goig. Si feia goig. Bé, si he de ser sincer, em veig obligat a dir que la casa si que hi era. La finestra no, no hi era, i el gerani tampoc, si no hi havia finestró no hi podia haver gerani. El que podem veure a la fotografia, és el què em vaig imaginar a l'observar la coquetona casa de dues plantes, baixa i pis, ... tot sigui dit.

TÉ I SIMPATÍA

Van obrir els anys 50, més o menys" La Favorita", una botiga de llenceria, al carrer d'Avall, de Balaguer. De les dues amigues una, la morena, viu encara a Balaguer. La rossa traslladà el seu domicili a prop de Barcelona on, desgraciadament, morí sent encara jove.

HO VEIG BE?

L'Andreu mira, amb certa perplexitat, la duplicitat del senyor de cabell blanc, assegut al banc de pedra. És cert el què veig, ho he de fer-me mirar la vista, pensa l'Andreu.

NEU DE MAIG

Al llevar-nos al matí varem obrir, com de costum, la finestra de l'habitació-dormitori del Mas on haviem passat la nit. I quina sorpresa la nostra al veure el paisatge nevat, si tenim en compte que som al mes de maig. Ah, també he de fer esment que la torre es troba situada a tres-cents metres de Boada, un preciòs llogaret enclavat a la falda del Mont-sec de Rubies, no massa allunyat de Santa María de Meià.

CAMES AJUDEU-ME

Al-Massud, fill petit de Ben-Barka Massud, fuig tan de pressa com pot, al adonar-se de la deflagració que s'ha produit a prop del lloc on ell es trobava.

La caixa de Pandora...parlem

En la mitologia grega, primera dona mortal. Plasmada per Hefest i dotada pels déus de tots els dons, esposà Epimeteu i, segons Hesíone, induïda per una curiositat fatal, obrí la caixa que Zeus li havia confiat, plena de tots els mal, els quals s'espargiren per tota la terra. E.C.

TAL COM ÈREM

La foto la varem fer, aproximadament, entre els anys 1951 i 1955. Anomeno els que figuren a la fotografia, començant d'esquerra a dreta. Dempeus: D. Profitós, A. Bonet, F. Novau, R. Mora, A. Figuerola. Segons fila dempeus: J. Badia, A. Durany, A. Trilla. Asseguts a la gatzoneta: F. Corbella, E. Malet, J.Mª Vilaseca, J. Pujol. Assegut a terra: M. Comabella.

NOIES

Assegudes en un arrambador de l'estany d'Ivars, miren amb melangía com el sol s'amaga darrere d'una maranya de pollancres.

EL BARQUER

S'endinsà a l'embassament de Sant LLoreç passades les sis de la tarda d'un bon dia de Març. Dic bon dia, donat que no bufava el vent i no feia gens de fred. Abans de pujar a la barca, li varem dir a l'Enric que no s'allunyés massa, doncs la quantitat de vegetació que creix en aquest embassament el podria despistar. I això fou el què va passar. És va fer fosc, va perdre l'orientació i va fer cap a Camarasa a les tantes de la nit, on la meitat de la colla es va desplaçar preveient aquesta incidència. Va estar remant un grapat d'hores. No crec que torni a agafar una barca a l'embassament de Sant LLorenç cap altre dia de Març a les sis de la tarda.

MAS FLAQUET

El Mas Flaquet es troba un cop s'ha passat Cubells. Al punt quilomètric 22 s'ha de girar cap a la dreta i seguir un camí, no asfaltat, molt sinuós i amb molts desnivells que du a la torre o Mas. No hi ha gossos.
La foto es va fer un capvespre de Maig de 2009.

FILFERRO DE PUES

El problema rau, amic, en què encara que encerclis l'hort amb el millor filferro espinós el enciams te'ls "birlaran" de totes totes. Hi ha alguna solució per evitar la "cisa": La primera que em ve al cap és fer guardia, nit i dia, amb un mastí al costat. La segona és plantar dues taules d'enciams, una pels "xoriços" i l'altra per a tu. Ah, sobretot, si tries aquesta opció, no t'oblidis de posar un rètol, en diferents idiomes. I la tercera i última, plantar enciam boscà. Aquesta varietat és molt bona, barata i no la coneix ni en Pamies. Que això ja és molt dir.

L'ANY DEU

Estic més que convençut que durant les festes de nadal de 2009 s'han creuat milers de nadales portadores de bons desitjos per les festes i l'any 2010 que ja hem encetat.
Moltes nadales faran brollar llàgrimes, potser.
Els arbres no ens han deixat veure el bosc.