LA PILARETA

La pilareta de les monges era una noia no massa afavorida fisicament, però bona com el pa, com el pa de cal Joan.  La pilareta de les monges que, com he dit abans, no era massa bonica (no tenia ganxo) va desapareixer de la ciutat, de sopte.  No va deixar cap deute pendent ni es va acomiadar de ningú. Si dic ningú, és ningú. Va desapareixer. Es va esfumar. Al cap d'uns anys es diu que va enviar una carta i una foto al cap de la guardia urbana de la ciutat, explicant-li el motiu de la seva fugida. El cap de la guardia urbana de la ciutat ho va comunicar tot al senyor alcalde per eludir tota mena de responsabilitat. He dit que la pilareta de les monges va enviar al cap de la guardia urbana una carta i una foto. Bé, doncs, en quant a la foto l'assumpte és una mica confós, donat que la imatge que va trametre la pilareta al cap de la guardia urbana no ens diu res de res. No diré qui ni com m'ha arribat a les meves mans, però la podeu veure al damunt d'aquestes línies. Els que varem coneixer fisicament a la pilareta de les monges no podem assegurar, de cap manera, que sigui la noia de la foto. Diu la carta que està mirant la façana de l'Ajuntament de Sant Viçens del Horts. No puc dir res més. El seu alcalde, avui per avui, si.

CARRO DELS MORTS

Confesso que no m'agrada gens ni mica l'enunciat d'aquest muntatge fotogràfic. Cal dir que davant del carruatge hi havia un reixat bastant gruixut que he tingut de suprimir. Tampoc no trobava cap foto d'aquesta antigalla. Però també he dir, a favor seu, que era conegut, per tothom, com el carro dels morts. Així ens hi referiem i ens quedavem tan amples. Va ser utilitzat fins a finals dels anys 60. LLavors es va posar en circulació un automòbil fúnebre i així segueix. Es tot el que puc dir avui, 31 d'Octubre de 2.012.

SALINES

Els treballadors de les salines de Mas Covet (La Noguera) han acabat la primera jornada de treball i es retiren a la cantina a fer la menja habitual. Aquestes salines han estat recuperades després de molts anys inactives. Són administrades, en forma de cooperativa, pels mateixos treballadors que les exploten. La propietat de les salines és municipal. Cal que neixin flors a cada instant.

BEINES

En Pau Burilla és, a més d'altres moltes coses, un fruticultor de renom. El préssecs d'en Pau Burilla van directament del seu hort-jardí a la cuina del restaurant Can Piera, de LLoret de Mar. Però el que jo vull destacar és el cultiu, a l'esmentat hort-jardí, d'una mena de beines de diferents colors que surten d'un branquilló asimètric i transversal i que són úniques en tot el món.  Investigadors de molts paisos s'han apropat a l'hort d'en Pau Burilla amb l'única finalitat de veure-les "in situ".
Ha estat tot un "detall" permetre que publiqués aquesta fotografia. Gracies Pau.

NOIA

La filla gran de la familia Ventosa-LLofriu deixà la ciutat tan aviat com va arribar a la majoria d'edat. Ja de petita era molt espavilada i bonica. Es diu que se'n va anar als Estats Units (USA) i, concretament, a la ciutat de Charleston (Carolina del Sud). Es diu que allí es va posar a treballar i estudiar belles arts, a la nit.Un cop ben aposentada va cridar els seus pares i el germà petit. Es diu que va fer carrera i fortuna. Mai més visitar la ciutat, de dia. Es diu que una nit, fa poc temps, la vegueren mirant la muralla i l'esglèsia de Santa Maria. A la nit l'enllumenat fa patxoca. Això no es diu, es veu.

DE FESTA

L'Ajuntament d'un petit poble de la nostra comarca, davant la manca de recursos econòmics per organitzar les festes de Sant Honorat, patró de la vila, ha decidit, per unanimitat, embellir el seu campanar amb flors artificials de gran qualitat. Amb quatre rals, perdò, amb quatre euros han donat al campanar i de retruc a la vila un aire molt cofoi. Potser algun altre consistori pendrà nota d'aquesta original iniciativa.

DIA DE MERCAT

Un dissabte d'agost de 1965. Dia de mercat a Balaguer. La diapositiva fou inserida a l'ordinador per a corregir, sempre que fos possible, les zones cremades pel sol de justicia que aquell dia va caure sobre la ciutat. És tot. L'home de la mangala és el senyor  Amador Achúcarro Galindez, de Vélez Rubio. Suposo que ja ens ha deixat. Un parenostre per la seva ànima. Amén.

PACTE FISCAL

El pare i el fill petit de la casa, amb el cap cot i preocupats, parlen de com trampejar l'economía domèstica, davant l'estretor que ja ens toca el nas. Al fons s'albira la planta d'ametllers de l'oncle Peret.

CAMINET

El corriol d'aquest gràfic porta del tancat de Cal Licoriste a la "carrerada" per on transitava el bestiar que, a la tardor, baixava de les altes pastures de la muntanya a les terres més templades de la planura.

SAMURAI

Un dels fills de la Toneta de Can Verni marxà de casa molt jove. Es diu que després de donar molts tombs pel món va fer cap a una illa japonesa. Allí va entrar en contacte amb un estol de samurais "folklòrics" i es va integrar al grup. Vingueren a Catalunya i varen fer a Gerb un "show" molt reeixit que tingué una gran repercusió a la comarca. Allí li varen fer aquest apunt. Llàstima que no se li vegi la cara. 

CURSA CIUTAT-MOHAVE

Varem sortir de la ciutat del Segre el passat mes d'Abril. Vam arribar a Califòrnia vint dies després. La cursa començà el 10 de Maig al desert de Mohave. Les motos són un prototip dissenyat per l'inginyer de la vila de St. Feliu de C., Enric Esparber, i roden, els dies festius, en un circuit tancat a prop de l'esmentada vila. Mohave és un extens desert situat al SE de Califòrnia. Al costat esquerra de la foto es poden apreciar els dos genets de la ciutat del Segre que ens acompanyaren en aquest insòlit viatje.

SILUETA D'UN MORTER

És el morter de pedra de l'avia Dolores Moles, que va suportar amb resignació quantitat de picades d'alls, pa torrat, avellanes, etc. per afegir al sofregits que amb atenció i ganes va fer al llarg de la seva vida. No la vaig conèixer. Ep sap greu. El morter de pedra poc es pensava que un dia, encara que vestit de dol, podria ser vist a tot el món.

CARRO APARCAT

Al carrer de la Botera, davant de "Cal Fasino", el vell Bertran, pagès de tota la vida, i deixà el carro aparcat, com ara fem amb els cotxes. En aquells temps no hi havia guals ni guardia urbana. Dos o tres agutzils i gràcies. Eren altres temps. Doncs sí,el carro que es veu a la foto (maquillada) és el del vell Bertran, pagès de tota la vida.

BARRET DE PALLA

Racó de la cuina del Mas Cervià, on el cap de la casa ha deixat penjat a la barra d'una cadira vella el barret de treball.

ESTRANGULATS 2.0

Recullo la portada de "El Periódico de Catalunya" del divendres dia 20 d'Abril d'enguany, amb un petit afegitó de collita pròpia.

FESTA MAJOR

Els veins dels masos "Serra la Vicenta", situats a prop de la nostra ciutat, capital de la Noguera, van plegats a una actuació piro-musical que té lloc a l'Avinguda Sícoris, al costat del riu Segre, amb motiu de la festa de San Hostili (tercer rei de Roma). L'espectacle és dedicat, exclusivament, als homes ja que el sant patró no es va casar i no era massa amic de les senyores. Així ho va disposà al seu darrer testament, atorgat davant el notari de la vila d'Agramunt. Tal com m'ho van explicar ho deixo escrit.

ENERGIA I NATURA

El meu bon amic Joan A. era propietari d'una casa al carrer de la Cadena. La casa tenia una botiga que havia estat un forn de pa. Després es convertí en una taverna i molt després en un niu de rates. A la botiga hi havia una bombilla que penjava del sostre. És la del fotomuntatge. I les fulles són d'un arbre del jardí de la familia Arbiol, de Sant Feliu de Codines, no, no és ben cert, de Bigues i Riells. Entre la bombilla i les fulles n'ha sortit aquesta "compota". Podria ser millor però també podria ser molt pitjor. Res més.

ELS ARMATS

Estan en actiu o ja són història. Pregunto.
Així com les orenetes anuncien la primavera, els armats anunciaven la quaresma. Formaven els armats un grup de nois de bona voluntat. Anaven al davant del via crucis que, cada diumenge de quaresma, a la tarda, anava de l'església parroquial de Sant Josep al santuari del Sant Crist. El collage ho demostra. L'estona de màxima solemnitat era la processó del divendres sant a la nit. S'hi lluien de veritat. Feien "cadenes" i "contracadenes" (tot assajat al pati de l'escola pública), els tambors redoblaven i les trompetes, eixordadores, alteraven la pau dels pardals endormiscats als arbres de la plaza del Mercadal. Els armats eren nois de bona voluntat. Estan en actiu o ja són història. Pregunto.

CARAMELLES

A Puigvert de Dalt el dia de Pascua surten les dues colles de caramelles a donar un tomb per la vila cantant, a cor que vols, corrandes pròpies del nostre pais. L'única diferència que hi ha entre les caramelles de Puigvert de Dalt i les de les altres viles és que els cantaires de Puigvert de Dalt obren tan la boca que se'ls veu fins i tot la "campaneta" de la gargamella.

SEQUOIA

Aquest arbre gegantí i mil.lenari es troba a la bultra que hi ha a la Torre de l'Anton Maco, prop de la SAFYC.

JOSEP

!Ondia!

ULLERES AMB LLAÇET

Eren d'en Pau Riera, conegut al poble com el Pere del Ras. Les va comprar a Can Cotet, de Barcelona. En Riera feia ximpleries amb la seva moto Ducati. Un dia, un dia qualsevol, xafogós i pesat del mes
d'agost va deixar la vida en un revolt murri i desmenjat. Les ulleres amb llaçet quedaren penjades en una branca d'una alzina borda, polsosa i aburrida, que hi ha en aquella girada sense nom. No coneixia a en Pau Riera personalment, però si que n'havia sentit parlar molt. Que descansi en pau. Amèn.