CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT.

Ho digué el cantautor. Ho digué de cor. Ho desditjava però s´equivocà. No neixen flors a cada instant. Tot al contrari. Brollen insults, desqualificacions, mentides i més mentides. La ràbia i la crispació s´acumula a pobles, viles i ciutats. Sembla que de moment no té aturador. Cal que no perdem l´esperança i la gent de bona voluntat fem nostre el desig del poeta i diguem, també, que cal que neixin flors a cada instant.

S´APROPA

Diguem que serà la versió "catalana" de la ruta de la seda.

De Balaguer a Barcelona, passant per Tàrrega, Cervera, etc...

Si el "Vicent de l´aigua" ens la racciona i el "lluent" no té pietat de nosaltres, el panorama no és per a donar salts d´alegria.

Qui no recorda al "Vicent de l´aigua"?. Home menut, tot nervi i treballador. A l´estiu regava la Plaça Mercadal. La canalla l´amoïnàvam tot cridant: "La manguera curta, la manguera curta". El que voliem era que ens ruixés. Al "Vicent" no li sabia greu. Tot el contrari. Prou s´adonàva que era coses de criatures amb ganes de jugar. Alguna vegada varem anar cap a casa xops. No hi havia res a dir.

Pujava i baixava del Castell "Formós", on eren el dipòsits de l´aigua potable, les vegades que fos necessari. Sempre a peu i lleuger. Abans l´Ajuntament no disposava de vehicles de motor.

No recordo els cognoms d´aquest bon home. Era el "Vicent de l´aigua" i prou. Sant "Vicent de l´aigua" fes que plogui perquè ho necessitem. Amén.