RETRAT

Es diu que el conqueridor castellà H.C. conegué a Alúa, zona maia, una indígena molt gentil i bufona, i d'aquest amor d'estrebada i rauxa exploratòria nasqué la noia del retrat.
(Autor anònim).

DE CARA A LA MAR

Mirant mar enllà, d'esquena a la terra ferma un dia temperat de primavera.

ESTEM VIGILATS?

Cal que ens preocupem?.
Aquest ull es veu des de tot arreu, vinguis d'on vinguis i vagis on vagis.
És un parany del jutge estrella Garzón?
Cal ser prudent i fer cas d´en Carod-Rovira que sempre diu: MANS NETES.

Veritas?

Aquest escrit figura al Santuari del Sant Crist de Balaguer (entrant a l´esglèsia a mà esquerra).
L´he publicat perquè... diguem perquè em fa gràcia, el trobo xocant. I prou. Que cadascú tregui les seves conclusions.
Som al segle XXI.

VA DE PINGÜINS

Cada any, per Pasqua de Resurrecció, un pastisser artesà de la ciutat té la costum d'elaborar una monumental mona de xocolata. Aquell any el "magí" del pastisser estava sec. No li brollava cap idea, de manera que es posà d'acord amb el propietari d'un circ que s'instal.là a la ciutat i llogà per uns dies uns pingüins australs. Se'ls endú a la finca que el pastisser tenia a l'horta d'avall, a prop de Menarguens, amb la finalitat de fer una convivència amb els animalons. La idea donà resultat i la pasqua de l'any del senyor de 19.. (no recordo la data amb exactitud) el pastisser va realitzar una mona tan sensacional, tan, que vingueren del Pol Nord a veure-la. Es diu, fins i tot, que l'Anthony Quinn, que sempre feia d'esquimal al cinema, va felicitar al pastisser artesà de la ciutat. Tot un èxit.
La foto es va fer mentre els pigüins, després de dinar, passejaven, calmosament, per la finca del pastisser. Tal com m'ho digueren ho explico jo.

L'ANEC INOPORTU

A la Sra. Balbina se li veu, només, un tros d'esquena. La Sra. Tresina (al centre) duu una lligadura molt especial. La Sra. Tresina és la més alegre i divertida. I la del costat esquerra, és la Sra. Pepeta. Les tres miren el retrat d'un jove de Figuerola de Fontllonga. Al moment de fer la foto passà un ànec despistat i va tapar la cara del jove del retrat. Una llàstima.

JOVENT del 43

Assistents a la 1ª tanda d'Exercicis Espirituals organitzada pel Centre d'Acció Catòlica al Santuari del Sant Crist: (d'esquerra a dreta començant per dalt).
Albert Ubach, J. Galiano, Josep Vilajoliu, (dos joves de El Poal, no identificats), Miquel Cava Soler, A. Pla Serrano, Francisco Puigpelat Torremorell, (jove no identificat), LLuis Rubies Figuerol, (dos joves més no identicats), J.Minoves, Jaume Rabarté Botigué, M. Clua Bescós, Francesc Armenter Solé, Blai Pijuan Vilà, Marcel.li Vilarasau Porta i Manel Garreta Solé.
Asseguts: Mossèn Gregori Creus Setó, Mossèn Riba, Mossèn Pere Viladàs, (segueix un mossèn no identificat) i Mossèn Albert Vives.

QUE ESTA PASSANT?

Fixeu-vos bé en aquesta fotografia.
Mireu-la atentament.
No està manipulada.
Que diantre està passant?
Com sigui que no encerto la resposta la deixo en l'aire.
Potser, algun dia, podré satisfer la curiositat.

EL NOI FLAUTISTA

A la tarda d'un calorós dia d´agost va passar a prop d'on estaven asseguts els viatgers, un trempat xaval nadiu, fent sonar una flauta pròpia del pais. Varen cridar el flautista i molt agradosament es va reunir amb la colla viatgera. Va dir que es deia Carlos, però que era conegut com "Carlitos". Va explicar, també, que anava a jugar una estona amb els nens que viuen al barri dels seus avis. El "Carlitos" era el més petit d'una colla de sis germans. S'interesà per la procedència dels viatgers. Rapidament va associar el nom de Barcelona amb el futbolista Messi. D'en Gaudi no n'havia sentit parlar. Digué que si era una persona important ja li ho ensenyarien a l'escola. Es va acomiadar molt amablement desitjant als viatgers una bona estada al seu pais i un bon retorn a la ciutat del club de futbol on juga en Messi. Això es tot.

FINESTRAL

Aquestes tres senyores no treuen l'ull d'un baixell que s'allunya mar endins. Des de´l finestral es contempla, amb tota claredat, el magnífic port de mar de l'illa on tenen la seva sumptuosa residència d'estiu, al cim d'un penya-segat encatifat de gespa. Somiar no costa res.

ERA L´ENAMORAT DE LA LLUNA?

No ho sé i no ho sabrem mai.
La copla diu: "Ese toro enamorado de la luna ..." Però no concreta quin és el bou enamorat. Potser molt bé qualsevol dels que hi ha palplantats per les terres de la blanca i extensa andalucia o el que tenim, o teniem, encastat en un dels turons de la serra del Bruc. Com he dit abans, mai no sabrem quin és el brau enamorat de la simpàtica i decorativa lluna. Ara si que s'escau rememorar aquella cançoneta infantil que diu:
"La lluna, la pruna,
vestida de dol..."
Estic segur que la nostra lluna llunera no s´ho pendrà malament i avui, demà i sempre que pugui, continuarà fent la ronda de nit que li ha estat encomanada des de fa molt,molt,molt de temps. Així sigui.

DES DE LES ROQUES D'EN MINGO

Trobar les roques d'en Mingo per a veure aquest panorama és quelcom fàcil i difícil a la vegada (ensems, segons el Sr. Montilla). Cal agafar el camí de l´horta del mig i un cop arribes al tros del Tinet seguir un corriol pedregós que puja fins al turó de Can Mangala. Quan ets allí veus, a mà esquerra, un ramat de roques, unes més fosques que altres, que semblen agulles caigudes del cel. Amb paciència i bona voluntat has de situar-te al lloc adient, parar-te i amb la càmara que portis a sobre dir: "LLuiiiiiiis" i amb gran solemnitat premer el botonet que calgui i llestos. Peix al cove. Si la màquina és digital cal mirar la pantalla per estar segur que la foto hagi quedat bé i cap a casa. Sencill, oi?.

LA SIBIL.LA

L´autora de l´esbós és obra de la profetessa el nom de la qual figura en l´enunciat del fotomuntatge. Era anciana i verge, de temperament esquerp i apassionat. No sé si tenia o no inspiració divina del déu Apol.lo. LLur història és una de les més obscures i complexes de l´antiguitat. Passà una nit en una cova que hi havia en el paratje conegut pel barranc dels rucs. El poble d´Almatà no existia encara i tingueren de passar molts i molts anys abans que algú no fes el primer assentament a prop del Segre. Segons la Sibil.la pinten bastos i segons nosaltres també.

ENFARINADA?

Els metereòlegs d´arreu (coneguts, familiarment, com els homes del temps) anuncien que els reis d´orient ens duran, un altre cop, fred i neu, neu a cotes baixes. Això vol dir que ens pot afectar. No sé si una enfarinada ens convé o no. La neu és novetat a les nostres contrades, donat que els petits cristalls de glaç no emblanquinen massa sovint les teulades, carrers i places de la ciutat. Segur que la mainada ho celebraria d´allò més. Els que ja portem un feix d´anys a l´esquena recordem, encara amb un xic de frisança, la nevada de l´any 1944, ep, si la memòria no em juga una mala passada. Veurem el que passa. Nosaltres no hi podem fer res. Sols dir amén i prou. Ah, i si creiem amb els refranys: Any de neu, any de Déu.