ERA L´ENAMORAT DE LA LLUNA?

No ho sé i no ho sabrem mai.
La copla diu: "Ese toro enamorado de la luna ..." Però no concreta quin és el bou enamorat. Potser molt bé qualsevol dels que hi ha palplantats per les terres de la blanca i extensa andalucia o el que tenim, o teniem, encastat en un dels turons de la serra del Bruc. Com he dit abans, mai no sabrem quin és el brau enamorat de la simpàtica i decorativa lluna. Ara si que s'escau rememorar aquella cançoneta infantil que diu:
"La lluna, la pruna,
vestida de dol..."
Estic segur que la nostra lluna llunera no s´ho pendrà malament i avui, demà i sempre que pugui, continuarà fent la ronda de nit que li ha estat encomanada des de fa molt,molt,molt de temps. Així sigui.

DES DE LES ROQUES D'EN MINGO

Trobar les roques d'en Mingo per a veure aquest panorama és quelcom fàcil i difícil a la vegada (ensems, segons el Sr. Montilla). Cal agafar el camí de l´horta del mig i un cop arribes al tros del Tinet seguir un corriol pedregós que puja fins al turó de Can Mangala. Quan ets allí veus, a mà esquerra, un ramat de roques, unes més fosques que altres, que semblen agulles caigudes del cel. Amb paciència i bona voluntat has de situar-te al lloc adient, parar-te i amb la càmara que portis a sobre dir: "LLuiiiiiiis" i amb gran solemnitat premer el botonet que calgui i llestos. Peix al cove. Si la màquina és digital cal mirar la pantalla per estar segur que la foto hagi quedat bé i cap a casa. Sencill, oi?.