La sombra de les agulles és allargada

Era cap a la tarda d´un dia d´estiu. Jugaba amb unes pinces per a estendre roba. Les vaig posar verticals sobre la taula i el sol s´encarregà de reflectir la sombra de les agulles, sombra allargada que va agafar vida. Es dibuixaren el braços, el cos i el cap. Sembla estrany que unes simples pinces de plàstic, en un moment determinat, et puguin suggerir aquest efecte inversemblant, per no dir impossible. Es així i prou.

LA NENA

Infant: nen o nena petits, diu el diccionari. Sempre l´hem coneguda, familiarment, com la nena. A la familia no n´hi havia d'altra. El seu nom de pila és un clàssic que, avui, ha perdut pistonada a favor de noms moderns i extravagants a la vegada. Conec una noia que el seu nom tan sols té una vocal. Amb la nena no som parents de primer ni segon grau, però amb la familia sempre hi ha hagut una relació molt forta i afectiva. El seu naixement va ésser una sorpresa per a tots. Grata SORPRESA, amb majúscules. La varem veure creixer des de petita. Molts diumenges anàvem a dinar a casa dels seus pares. Pujavem amb els avis i feiem xirinola fins a la vesprada que tornàvem a Barcelona. Mentre, la nena creixia. La foto que encapçala aquest escrit reflecteix els moments més dolços de la infantesa. M´encanta la serenor de la seva carona. Tot es puresa. Els trets són un bàlsam d´armonia. Passaren els anys i la nena deixà de ser nena. Entrà en la pubertat i com és lògic aquell cos menut i fràgil sofrí la natural evolució. De manera lenta i calmosa anar perdent l'encant de la nena i va guanyar l'encant de l'adolescent. I aquí dic prou. No tiro més enllà. Ara ha començat una alta etapa de la seva vida i, si visc prous anys, ja faré el comentari, si s'escau. Endavant, nena. Vist el panorama des de la meva prespectiva, només puc dir-te: noia, el món és teu.

ELS XIRRICLO

Quan vaig agafar de l'arxiu parroquial el llibre de l'any 1600 vaig dir prou. La lletra del volum era gairebé il.legible. A més ja tenia controlada la familia. A mitjans del 1700 apareix un Pere MOLINS, casat amb Francesca Planes. Seguint el fil de la seva descendència s´arriba als patriarques de la nissaga Xirricló. Eren dos germans en JOSEP i en TOMAS Molins LLovet. De'n Josep provenen els xirriclons "menerstrals" i de la branca de'n Tomàs els "horticultors". En Tomàs era conegut pel "barretina", perquè duia aquesta peça a diari. La foto que encapçala aquest comentari en dóna fe.
No sabem i crec que, no ho sabrem mai, de què ve el renom de Xirricló.
S´ha confeccionat l´arbre genealògic de la familia el qual és a disposició de qualsevol familiar que el vulgui consultar.

L´ENDERROC DE CA L´ALÒS..

Amb la finalitat d´obrir un pas que comuniqués la Plaça Mercadal amb la carretera de vora del riu, l´Ajuntament pensà en tirar a terra una casa de la Plaça Meradal i es considerà que la més indicada era la casa Alòs, per sota de la qual ja hi havia un pas públic, en forma de tunel, anomenat "el pas del portalet", que desembocava al riu. L´any 1.888 es posà fil a l´agulla. El propietari de la casa Francesc Alòs s´hi oposà. La gresca durà fins l´any 1.920 en què la ciutat va poder veure realitzada aquella aspiració. Era alcalde de la ciutat August Menchero. I el dia 11 de Novembre de 1.920, tercer dia de la Festa Major, al matí, començà a enderrocar-se la casa Alòs.

Extret de Història de la Ciutat de Balaguer.

Autor: Fra. Pere Sanahuja, o.f.m.

BON TEMPS.

Acostumem a dir que fa bon temps quan el sol no pica excessivament, no plou i el vent, si en fa, és suau. Sembla que la pluja ens rebenta el dia, o sigui, que el temps no és bo.

Aquesta expressió de fa BON TEMPS, s´apropa BON TEMPS o no farà BON TEMPS la utilitzen molt, però molt i massa, els homes del temps de TV3, amb poc encert, crec jo.

L´any passat amb la sequera a les portes, una noia del temps (avui a TVE) va dir, al telenoticies migdia, que s´acostava una petita borrasca que podria llepar el pais, fet que potser nuvolaria el cel. Va acabar el pronòstic, mirant els telespectadors i obrint els ulls amb joia, tot dien: "Però estiguin tranquils, no es preocupin, eh, que no plourà." Vaig deixar anar una paraula gruixuda que ara no vull repetir.

Gairebé mai no fa bon temps per a tothom. Per tant, els homes del temps, a més de les explicacions didàctiques que sempre són d´agrair, haurien d´anunciar, només, si la borrasca que s´apropa ens deixarà, o no, una mica de pluja, si lluirà el sol, si la calor serà intensa i si el vent, cas de què tingui buferà, per on ens atacarà. Això de si el temps serà bo o no ja ho determinarem nosaltres. Avui per avui, tans caps tans barrets. I per molts anys.

VISIO INEDITA.

Qui no sigui balaguerí, la foto és una més de l´esglèsia de Santa Maria i el campanar.

Si la veu algú de casa s´adonarà de què dos i dos, en aquest cas, no fan quatre.

La foto, ampliada, està penjada en un restaurant del Vallès Oriental. El propietari de l´establiment copsa, immediatament, si entre la clientela hi ha algú de Balaguer, perquè al mirar la foto, tal com he dit abans, li diuen que dos i dos no sumen quatre. Cal dir que el restaurador va viure uns anys a Balaguer.

LA REGUERETA.

Qui no pagaria un grapat d´euros per poder contemplar, avui, la reguereta d´ahir?

Us imageu la xerrameca i cridòria que escoltariem?

Rebotaria algun renec dels d´abans?

Mai no ho sabrem.

Ens quedarem amb l´il.lusió i gràcies. No es mereixen.

TEMPS ERA TEMPS.

Som un grup d´alumnes de l´Escola Pia (escolapis) de la ciutat de Balaguer. (D´esquerra a dreta i començant per la filera de dalt) J.Ribera, F. Sancho Curto, J. Monell, Amador Bonet, S. Baiget, Marcel.li Comabella i N. Penella.

(Fila de sota) Conrado Porté, Manel Espuñes, Daniel Moles, Joaquim Martí (mestre), Marcel.li Tiers, Josep Marti i Joan Plans.

(Asseguts) LLuis Betbesé, Josep Mª Vilaseca, Toni Renart, Antoni Sabaté, LLuis Muixí, Jesús Marvà, Josep Molins i Enric Roma.

OR I FLAMA

Al carrer Tantarantana 8, de Barcelona, hi havia un magatzem atrotinat molt gran. La porta era de fusta i un niu de corcs. S´obria en dos seccions i algun artista entremaliat va pintar l´imatge que reprodueixo.