FUM, FUM, FUM i ... canguelo.

L'estampa ho diu tot. Fa un fred que pela. A les dues del migdia els carrers són buits. El sol, afligit, és darrera d'una manta grisa de boira ploranera i les xemeneies, cofoies, vomiten fum, fum, fum...

QUAN ERA CENTRE NEURALGIC

Aquesta figuració retrata el carrer d'Avall quan era l'artèria més viva de la ciutat. Any 1965. És veuen caminar pel carrer les autoritats custodiades pels "macers". La comitiva surt de la "Missa del Gall" celebrada a la capella de Sant Jaume que hi ha a la plaçeta del mateix nom. A la porxada es veu una nena, joveneta. És "l'ànima de la Caixa", sempre present en tots els esdeveniments de la ciutat.

TRAMPOLI

Palanca de la piscina de la barriada del secà.

VIGILIA DE FESTA MAJOR

Fotograma maquillat d'una nit fresca i ventosa, vigilia de les festes del Sant Crist. Any 1965.

MERCAT DELS OUS

1956. Plaça del Pou. Aquest muntatge té, com a base, una fotografia a la que si hi ha afegit unes imatges d'una pintura de l'insigne Francesc Borràs.

L'ORQUESTRA "DIAMANTE"

Ha estat una autèntica troballa. Una fotografia del conjunt "DIAMANTE". Estava format pels germans Guillermo i Josep Cucó, F. Calvet i N. Estruch, dempeus. Tots quatre de la ciutat. I, assegut, "el crooner" del conjunt, J. Burgués (Picando), de Castelló de Farfanya.

EL FUM CEGA ELS SEUS ULLS

Els senyors Vidal, de Barbens, O'Connor, de Wells (Irlanda) i LLovet, de Riudecols, surten d'un conegut restaurant de la ciutat, després de menjar-se un sucós sopar, celebrant el tancament d'un important negoci a tres bandes. L'actual situació econòmica del pais sembla no ser negativa per tothom. El fum no els cega els ulls a aquests tres sinistres personatjes.

GATA FAKIR

La senyora Kima te una gata un xic peculiar. A més de tenir una cua molt llarga i estarrufada, el qué més crida l'atenció és el lloc que ha escollit per jeure i estar reposada. Es situa damunt d'un reixat amb ferros verticals en forma de llança. Si així està cómoda, res a dir.

LA REPERA

TV3 retransmet el Dinamo de Zagreb-Madrid i TVE el Barça-Milan.
Difícil d'entendre, no?
Entenc que els diners són els que decideixen, però no deixa de ser curiós.

MATALASSER

Aquest ofici, avui, ha desaparegut. Abans els bons matalassos eren de llana de corder, la qual cosa feia que cada any, o dos, la llana del matalàs s'havia d'estovar a fons i aquesta era la feina del matalasser. Els estris que utilitzava eren una borrassa on posar la llana i dos bastons per ablanir-la. Els bastons els assenyalarem com a bastó A i bastó B. Amb el bastó A es copejava la llana amb força i amb el bastó B es dardava el bastó A amb copets suaus i seguits i d'aquesta manera la llana quedava airejada i tova.

BALL RODO

Els joves alumnes eclesiàstics del Seminari Conciliar de la vila d'Ueso de Balaguer (La Noguera) jugant al ball rodó, o del tortell, al ample i arbrat pati de l'esmentat establiment.

MODEL NISSAN ESCATOLÒGIC

... vi blanc, no c... arengades que són salades, c ... torrons que són molt bons.

SKY LINE INÈDIT

Posta de sol des del "Castell Formós". Els ocells són les tres orfanetes de Menarguens que tenen cura de la ciutat. En aquest muntatge queda amagat l'edifici anexe a l'església i els nixos de nova construcció.

COMUNITAT PIRAMIDAL

A la vora del municipi de Dosrius (Maresme) hi ha una zona urbanitzada a l'estil anglès. Tots, o gairebé tots, els xalets o torres, diguis-ne com vulguis, tenen la seva xemeneia que destaca de les edificacions veïnes que no pertanyen a l'esmentada zona urbanitzada. El fet més curios és que a la tarda, quan el sol se´n va a la joca, el reflex de les cases agafa una forma piramidal. Dura poc i ningú no sap a que és degut aquest fenomen visual. La natura té coses a voltes inexplicables i aquesta es una.

COM ELS CRANCS DE PINCES NEGRES

Sembla. Dona l'aparença que caminem com els crancs, o sigui, en darrere, en alguns aspectes, per sort. Fa ja un grapat d'anys que a la ciutat hi havia dues o més orquestres. Recordo la d'en "DOMINGO Y SUS BOHEMIOS" . El seu cap era el mestre Domingo Gardeñes Barios.
Després n'hi havia una altra en la que tocaven en Pepe Pons i en Julio Juanós. S'anomenava, si mal no recordo, "LOS ARTISTAS DEL RITMO" i amenitzava les vetllades a La Rosaleda. Hi havia una altra sala de ball que es deia "LA MIRANDA" i més abans "CAL TOMÁS". Aquesta darrera sala no recordo haber-la vist en actiu. Molt més tard es formà l'orquestra "DIAMANTE" que tocava pels pobles de la comarca i de la franja. També teniem Banda Municipal i una o dues cobles. Inclús tinguerem una orquestra de CAMBRA. N'era la seva ànima en Romà Pujades.
M'ha vingut a les mans una fotografia de la COBLA COMTAL. Em plau fer constar els noms dels que la integraven: Drets d'esquerra a dreta: Ferran Pegueró Tantull i Francesc Calvet Pallarés (TROMPETA). Josep Pegueró Boladeres (TROMBÓ). Francesc Amorós Prat i Angel Baldomà Goixart (FISCORNS). I Enric Sauret Gastó (CONTRABAIX). Asseguts i també d'esquerra a dreta: Josep M. Simón Auberni (FLABIOL). Amadeu Benabarre Torres i Ernest Vilaseca Monturiol (TIBLES). Xavier Vilaseca Monturiol (solista) i Robert Cambray Daví (TENORA).
Ens queda "l'Orfeó Balaguerí". Cal que aguanti ferm.
Be, això és tot. No tinc res més a dir. Prego disculpes si m'he deixat alguna cosa al tinter. Estic disposat a rectificar, si cal.

ALEX, VA PER TU

Als Sants i al minyons no els prometis sinó el "dons". Johan Endrik Cruyff (Amsterdam 1948), dixit.

Elegant,
poderós,
el desig
esdevé
de cop salt
carnisser.

Cavatina
S. Espriu.

LO SILO

Tal com diu en Josep Aznar i Solé al seu llibre BALAGUERINS II, vaig conèixer al Silo ja vell i desgalixat. El recordo amb un cabell dret com un raspall i blanquinós, xarrupant, més que fumant, una burilla, deixat de barba, més que no pas mal afaitat, i descurós, també, de vestimenta i de posat.
El retrat es obra d'en Josep Portella i Camarasa.

DE COMUNIÓ

Vestit de mariner va fer la primera comunió en Salvador Molins i Brescó. Una excel.lent persona en tots els aspectes de la vida. L'acompanyen els pares, la seva germana Rosita i altres familiars. Et recordem i et recordarem, Salvador. !Ah¡ I escolta bé, la postil.la ... "i bon profit", no s'ha perdut. Es manté ferma.

A UN AMIC

Tinc un bon amic que té moltes habilitats, habilitats que jo no tinc i he de confessar, i confesso, que li tinc una sana enveja. I una d'aquestes qualitats és la de saber escriure. Si senyor, en sap. Aquest fotomuntatge va ser fet a posta amb motiu del segon llibre que va publicar. Quan pagaria per poder tenir aquest do.

GRIMPADA

El petit dels Estrada está grimpant el campanar de Torrelemeo mentre una niada d'ànecs de coll blau passen, en fila india, indiferents a l'esforç del noi petit dels Estrada. De malagraïts l'infern n'està ple.

ELS TRES TOMBS

El Sr. Estrada i les seves mules durant el tres tombs de la festa de Sant Antoni Abad. Les mules de l'esmentat pagés eren l'enveja i admiració del gremi de camperols de la ciutat. El Sr. Estrada era conegut com "EL BLAU" i vivia al Carrer dels Teixidors. Tal com m'ho han explicat jo ho deixo escrit. Rectificaré si hi ha algun detall que no s'ajusti a la realitat.

CORTINES

Són les cortines que es varen salvar del foc que va fer cendres la Taverna d'en Mallol i Maria, on tothom cantava, ballava i feia el què volia. Una mena dels "Quatre Gats" barceloní. Una llàstima. El foc s'ho endugué.

ROTLLANA

Una colla de sardanistes sense ombra.

PINTADA

No sé si aquesta pintada encara existeix. Pot ser que l'hagin tapat o que la tàpia o pared estigui enderrocada per l'obertura d´un carrer. Vaig fer la foto perquè el text, encara que una mica escatològic, reflexa la crua realitat del temps en què vivim i que, malauradament, haurem de conviure un grapat d'anys més. Visca tota aquesta "patoleia" de gobernants, assesors,banquers, financers, megaconstructors, economistes d'èlit, etc. que ho han fet possible.

VIMETER/CISTELLER?

A la Torre Paquí s´hi accedeix pel camí vell de Camarasa. Allí hi viu el senyor Joan Paquí que treballa el vimet. El vimet es troba en riberes, vores de sèquies i llocs humits i serveix per a fabricar cistells i altres objectes, com poden ser caragoleres, etc. El senyor Paquí és molt gran i diu que no pararà mentre el cos l´hi ho permeti, doncs és concient que el seu ofici se n´ha anat en orris. Què hi farem?

JA HI SOM

Ja el tenim aqui. Com que no és la meva intenció parlar de política, només puc dir que m'ha fet molta gràcia sentir, durant el mes de desembre, la cantarella de cada any: "Bon Nadal i feliç any nou". Jo pensava, el que de veritat necessitem es: salut i sort per superar el que ens espera. Les darreres paraules del 2010 varen ser: Ja us ho fareu "bien" prou. Cert.