Ja tenim la fira d´art contemporani ARCO en marxa. I com cada any, em faig una sèrie de reflexions envers l´art que s´hi presenta i el que representa, que en teoria és l´expressió de l´art que es fa avui dia. Un art sotmès a la fèrria dictadura de l´abstracció i l´art virtual, un art que fa més de mig segle que proposa la destrucció de la forma sense aportar res de nou. Un art avalat i recolzat a tots nivells pels estaments oficials i les corporacions. Un art que, sobretot, fa sentir ignorant l´espectador perquè no entén res i que, per tant, se n´allunya. Un art que molta gent creu que és una presa de pèl, i un art que margina el pintor figuratiu, que fa que se senti fora d´òrbita de l´art actual.
La gent del carrer que no estem en aquesta capelleta d´intel.lectualets, com molt bé els anomena Corinne Maier en el seu llibre "Operación cultura", pensem que ja n´hi ha prou d´experiments, de taques i de línies, tot embolcallat per un títol i una explicació inintel.ligible només apta per a l´élite actual de l´art contemporani i que em fa sentir inculte i retrògrad perquè em fascina entrar en un museu com el Prado, de Madrid, o el Loubre, de París.
Jordi Pastor. Sabadell. (El Periòdico) Dissabte dia 24 de Febrer 2.007.
