Vam sortir de matinada pel camí de la roca pallissa. Un cop allí el paisatge va començar a canviar. El camí deixà de ser camí i es tornà com un sorral immens, si immens, infinit, no veiem cap turó ni tan sols Mor Mur. Només arena i més arena. Cap arbre. Cap sombra. Posarem el cotxe en marxa i ens llançarem camp a través fins que la sorra ens va engolir. I allí quedarem encallats hores i més hores fins que sonà el despertador. LLavors el neguit s'esvaí i retornà la calma. Nas de barraca Sant Boi, capses de mistos pel noi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario