Infant: nen o nena petits, diu el diccionari. Sempre l´hem coneguda, familiarment, com la nena. A la familia no n´hi havia d'altra. El seu nom de pila és un clàssic que, avui, ha perdut pistonada a favor de noms moderns i extravagants a la vegada. Conec una noia que el seu nom tan sols té una vocal. Amb la nena no som parents de primer ni segon grau, però amb la familia sempre hi ha hagut una relació molt forta i afectiva. El seu naixement va ésser una sorpresa per a tots. Grata SORPRESA, amb majúscules. La varem veure creixer des de petita. Molts diumenges anàvem a dinar a casa dels seus pares. Pujavem amb els avis i feiem xirinola fins a la vesprada que tornàvem a Barcelona. Mentre, la nena creixia. La foto que encapçala aquest escrit reflecteix els moments més dolços de la infantesa. M´encanta la serenor de la seva carona. Tot es puresa. Els trets són un bàlsam d´armonia. Passaren els anys i la nena deixà de ser nena. Entrà en la pubertat i com és lògic aquell cos menut i fràgil sofrí la natural evolució. De manera lenta i calmosa anar perdent l'encant de la nena i va guanyar l'encant de l'adolescent. I aquí dic prou. No tiro més enllà. Ara ha començat una alta etapa de la seva vida i, si visc prous anys, ja faré el comentari, si s'escau. Endavant, nena. Vist el panorama des de la meva prespectiva, només puc dir-te: noia, el món és teu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario