Amics, recordeu?. La foto és de l´any 1962, concretament del mes de Novembre. La bossa de paper és una fantasia que m´he permès fer. A les cares no hi ha retoc. Erem així. L´altre dia varem parlar per telèfon i va sortir el tema de com passen els dies, com passen les setmanes i com s´esmunyen els anys. Recordarem, amb nostàlgia, les sortides a Benasc els estius i també algun hivern a collir boix grèvol. A l´estiu venien les vostres filles Mª Assumpció, Mª Mercè i la més menuda, fins aleshores, Montserrat.
Es ben cert que el temps se´ns escapa de les mans però tambe ho és que li esgarrapem records. I d´aquests records ens nudrim. Alguna cosa queda. De la pel.lícula "Esplendor en la hierba" recordo un poema molt curt que fa esment d´aquesta circumstància. El poema comença i acaba, més o menys, així:
"I encara que la llum,
abans tan viva,
ja s´allunyi per sempre ... no hem d´entristir
per qué sempre la bellesa i el goig romanen en la memòria.
W.Wordswordth.
2 comentarios:
la foto ha quedat molt bé.El montatge molt xulo.Com passen els anys......per a bé eh||||||a mi tambè
El temps passa, els bons records i els amics queden.
Maria Dolors i Emili
Publicar un comentario