
Passejant una tarda d'estiu per la vila de Benasc, ens varem fixar en una casa de dues plantes, baixa i pis, una mica deixada de la mà de Dèu, tot sigui dit. Però la casa, malgrat tot, feia goig. Era coquetona. Casa de muntanya. Al primer pis hi vaig veure una finestra amb el fustam obert de bat a bat, i a la finestra un gerani ufanós, de fulles verdes i flor vermella. Feia goig. Si feia goig. Bé, si he de ser sincer, em veig obligat a dir que la casa si que hi era. La finestra no, no hi era, i el gerani tampoc, si no hi havia finestró no hi podia haver gerani. El que podem veure a la fotografia, és el què em vaig imaginar a l'observar la coquetona casa de dues plantes, baixa i pis, ... tot sigui dit.
1 comentario:
M'ha agradat el teu gerani a la finestra de Benasc, als voltants de Sant Joan d'enguany. Ademées d'un artista de la fotografia, ets un poeta. Endavant ! No deixis d'escriure al teu blog ja veus que sempre hi ha algú per a llegir-lo.
Publicar un comentario