No ho sé i no ho sabrem mai.
La copla diu: "Ese toro enamorado de la luna ..." Però no concreta quin és el bou enamorat. Potser molt bé qualsevol dels que hi ha palplantats per les terres de la blanca i extensa andalucia o el que tenim, o teniem, encastat en un dels turons de la serra del Bruc. Com he dit abans, mai no sabrem quin és el brau enamorat de la simpàtica i decorativa lluna. Ara si que s'escau rememorar aquella cançoneta infantil que diu:
"La lluna, la pruna,
vestida de dol..."
Estic segur que la nostra lluna llunera no s´ho pendrà malament i avui, demà i sempre que pugui, continuarà fent la ronda de nit que li ha estat encomanada des de fa molt,molt,molt de temps. Així sigui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario